Renfe

Informació Legal Renfe Mercancías S.A.

Contingut de la pàgina

Contracte de Transport Internacional de Mercaderies per Ferrocarril (CIM)

Títol I - Generalitats

Article primer - Àmbit d'aplicació

1. Les presents Regles uniformes s'apliquen a tots els contractes de transport ferroviari de mercaderies a títol onerós, quan el lloc d'origen de la remesa i el lloc previst per a l'entrega de la mercaderia es troben situats a dos Estats membres diferents, sigui quin sigui el domicili i la nacionalitat de les parts contractants.

2. Les presents Regles uniformes s'apliquen igualment als contractes de transport ferroviari de mercaderies a títol onerós, quan el lloc d'origen de la remesa i el lloc previst per a l'entrega de la mercaderia es troben situats a dos Estats diferents, dels quals un, almenys, sigui un Estat membre i quan les parts contractants acordin que el contracte quede sotmès a aquestes Regles uniformes.

3. Quan un transport internacional que sigui objecte d'un contracte únic inclogui com a complement del transport ferroviari transfronterer, un transport per carretera o per via navegable interior en tràfic nacional d'un Estat membre, s'aplicaran les presents Regles uniformes.

4. Quan un transport internacional que sigui objecte d'un contracte únic inclogui com a complement del transport ferroviari un transport marítim o un transport transfronterer per via navegable interior, les presents Regles uniformes s'aplicaran si el transport marítim o el transport per via navegable interior s'efectuen per línies inscrites en la llista de línies prevista en l'article 24, punt 1 del Conveni.

5. Les presents Regles uniformes no s'apliquen als transports efectuats entre estacions situades al territori d'Estats limítrofs, quan la infraestructura d'aquestes estacions sigui gestionada per un o més gestors d'infraestructura pertanyents a un sol de tals Estats.

6. Cada Estat que sigui part d'un conveni relatiu al transport internacional ferroviari directe de mercaderies, i de naturalesa comparable a les presents Regles uniformes, podrà, quan dirigeixi una petició d'adhesió al Conveni, declarar que només aplicarà aquestes Regles uniformes als transports efectuats d'una banda de la infraestructura ferroviària situada al seu territori. Aquesta part de la infraestructura ferroviària haurà de ser precisament definida i haurà d'enllaçar amb la infraestructura ferroviària d'un Estat membre. Quan un Estat membre hagi fet la declaració mencionada, aquestes Regles uniformes únicament s'aplicaran, a condició de:

  • a) que el lloc d'origen de la remesa i el lloc per a l'entrega de la mercaderia, així com l'itinerari previst en el contracte de transport, es trobin situats sobre la infraestructura designada, o
  • b) que la infraestructura designada enllaci la infraestructura de dos Estats membres i que hagi estat prevista en el contracte de transport com a itinerari per a un transport de trànsit.

7. Que la infraestructura designada enllaci la infraestructura de dos Estats membres i que en el contracte de transport hagi estat prevista com a itinerari per a un transport de trànsit.

Article 2 – Prescripcions de dret públic

Els transports a què s'apliquen les presents Regles uniformes queden sotmesos a les prescripcions de dret públic relatives al transport de mercaderies perilloses, així com a les prescripcions de dret duaner i a les relatives a la protecció dels animals.

Article 3 – Definicions

Als efectes de les presents Regles uniformes, el terme:

  • a/ "transportista" designa el transportista contractual amb qui l'expedidor ha tancat el contracte de transport en virtut d'aquestes Regles uniformes, o un transportista successiu que sigui responsable sobre la base d'aquest contracte.
  • b/ "transportista substitut" designa un transportista que no ha tancat el contracte de transport amb l'expedidor, però a qui el transportista citat en l'apartat a) ha confiat totalment o parcialment l'execució del transport ferroviari;
  • c/ "Condicions generals de transport" designa les condicions del transportista en forma de condicions generals o de tarifes legalment en vigor en cada Estat membre i que per la conclusió del contracte de transport s'han convertit en part integrant del mateix;
  • d/ "unitat de transport intermodal" designa els contenidors, caixes mòbils, semiremolcs o altres unitats de carregament semblants utilitzades en transport intermodal.

Article 4 – Derogacions

  1. Els Estats membres poden tancar acords que prevegin derogacions de les presents Regles uniformes, per als transports efectuats exclusivament entre dos estacions situades a l'un i l'altre costat de la frontera, quan no hi existeixi una altra estació entremig.
  2. Per als transports efectuats entre dos Estats membres, transitant per un Estat no membre, els Estats implicats poden tancar acords que deroguin les presents Regles uniformes.
  3. Els acords previstos en els punt punt 1 i 2, així com la seva posada en vigor, seran comunicats a l'Organització Intergovernamental per als transports ferroviaris internacionals. El secretari general de l'Organització informarà els Estats membres i les empreses interessades.

Article 5 – Dret imperatiu

Excepte clàusula en contra en les presents Regles uniformes, serà nul•la i sense efecte qualsevol estipulació que directament o indirectament derogui aquestes Regles uniformes. La nul•litat de tals estipulacions no comportarà la nul•litat de les altres disposicions del contracte de transport. No obstant això, un transportista pot assumir una responsabilitat i obligacions més pesades que les que es preveuen en les presents Regles uniformes.

Títol II - Conclusió i execució del contracte de transport

Article 6 – Contracte de transport

1. Pel contracte de transport, el transportista es compromet a transportar la mercaderia a títol onerós al lloc de destinació i a entregar-la al destinatari.

2. El contracte de transport ha d'estar constatat per una carta de port segons un model uniforme. No obstant això, l'absència, la irregularitat o la pèrdua de la carta de port no afectaran l'existència ni la validesa del contracte, que queda sotmès a les presents Regles uniformes.

3. La carta de port serà firmada per l'expedidor i el transportista. La firma podrà ser reemplaçada per un segell, una impressió de màquina comptable o qualsevol altre mitjà apropiat.

4. El transportista haurà de certificar de manera apropiada el duplicat de la carta de port que s'ha fet càrrec de la mercaderia, i entregarà de manera apropiada el duplicat a l'expedidor.

5. La carta de port no té el valor d'un coneixement.

6. Per a cada remesa haurà d'establir-se una carta de port. Excepte acord en contra entre l'expedidor i el transportista, una mateixa carta de port només pot emparar el carregament d'un sol vagó.

7. En el cas d'un transport realitzat pel territori duaner de la Comunitat europea o el territori en què s'apliqui el procediment de trànsit comú, cada remesa haurà d'anar acompanyada d'una carta de port que s'ajusti als requisits de l'article 7.

8. Les associacions internacionals de transportistes establiran els models uniformes de carta de port, d'acord amb les associacions internacionals de la clientela i els organismes competents en matèria duanera als Estats membres, així com amb qualsevol altra organització intergovernamental d'integració econòmica regional que tingui competència per a la seva pròpia legislació duanera.

9. La carta de port, inclòs el seu duplicat, podrà ser establerta en forma de gravació electrònica de les dades que pugui ser transformada en signes d'escriptura llegibles. Els procediments utilitzats per a la gravació i el tractament de les dades han de ser equivalents des del punt de vista funcional, de manera especial ja que concerneix a la força probatòria de la carta de port representada per aquestes dades.

Article 7 – Contingut de la carta de port

La carta de port haurà de contenir les indicacions següents:

  • A/ el lloc i la data del seu establiment;
  • B/ el nom i l'adreça de l'expedidor;
  • C/ el nom i l'adreça del transportista que ha conclòs el contracte de transport;
  • D/ el nom i l'adreça d'aquell a qui la mercaderia s'entrega realment, si no fos el transportista al•ludit en l'apartat c);
  • E/ el lloc i la data de l'entrega de la mercaderia per al seu transport;
  • F/ el lloc d'entrega;
  • G/ el nom i l'adreça del destinatari;
  • H/ la denominació de la naturalesa de la mercaderia i de la forma d'embalatge, i, per a les mercaderies perilloses, la denominació prevista en el Reglament relatiu al transport internacional ferroviari de mercaderies perilloses (RID);
  • I/ el nombre d'embalums i els senyals i números particulars necessaris per a la identificació de les remeses de detall;
  • J/ el número del vagó en el cas de transport per vagons complets;
  • K/ el número del vehicle ferroviari que, rodant sobre les seves pròpies rodes, s'entrega al transport en concepte de mercaderia;
  • L/ a més, en el cas d'unitats de transport intermodal, la classe, el número i altres característiques necessàries per a la seva identificació;
  • M/ el pes brut de la mercaderia o la quantitat de mercaderia expressada d'altres formes;
  • N/ una enumeració detallada dels documents exigits per les duanes o per altres autoritats administratives, units a la carta de port o conservats a disposició del transportista per una autoritat degudament designada o per un òrgan designat en el contracte;
  • O/ les despeses corresponents al transport (preu del transport, despeses accessòries, drets de duana i altres despeses meritades a partir de la conclusió del contracte de transport i fins a l'entrega) en la mesura que hagin de ser pagades pel destinatari, o qualsevol altra indicació que les despeses són degudes pel destinatari;
  • P/ la indicació que, a pesar de qualsevol clàusula en contra, el transport es troba sotmès a les presents regles uniformes.

Quan així procedeixi, la carta de port haurà de contenir a més les indicacions següents:

  • A/ en el cas de transport per transportistes successius, el transportista que hagi d'entregar la mercaderia, sempre que el mateix hagi donat el seu consentiment a la inscripció en la carta de port;
  • B/ les despeses que l'expedidor pren a càrrec seu;
  • C/ l'import del reembossament a percebre a l'entrega de la mercaderia;
  • D/ el valor declarat de la mercaderia i l'import representatiu de l'interès especial a l'entrega;
  • E/ el termini convingut dins del qual ha de ser efectuat el transport;
  • F/ l'itinerari convingut;
  • G/ una llista dels documents no citats en el punt 1, apartat n), entregats al transportista;
  • H/ les inscripcions de l'expedidor concernents al número i designació dels precintes col•locats en el vagó;

3. Les parts del contracte de transport podran inscriure en la carta de port qualsevol altra indicació que estimin convenient.

Article 8 – Responsabilitat per les inscripcions realitzades en la carta de port

1. L'expedidor respondrà de totes les despeses i perjudicis suportats pel transportista a causa de:

  • a/ inscripcions realitzades per l'expedidor en la carta de port, de mencions irregulars, inexactes, incompletes o efectuades fora de l'espai reservat a cada una d'elles, o
  • b/ de l'omissió per l'expedidor d'inscripcions prescrites pel RID.

2. Si, a petició de l'expedidor, el transportista inscriu mencions en la carta de port, es considerarà que, excepte prova en contra, ha actuat per compte de l'expedidor.

3. Si la carta de port no conté la indicació prevista en l'article 7, punt 1, apartat b), el transportista serà responsable de totes les despeses i els perjudicis patits pel drethavent a causa d'aquesta omissió.

Article 9 – Mercaderies perilloses

Quan l'expedidor hagués omès les inscripcions previstes pel RID, el transportista podrà, en qualsevol moment i segons les circumstàncies, descarregar o destruir la mercaderia o fer-la inofensiva, sense que amb això es doni motiu d'indemnització, llevat que tingués coneixement del caràcter perillós de la mercaderia en fer-se'n càrrec.

Article 10 – Pagament de les despeses

  1. Excepte acord en contra entre l'expedidor i el transportista, les despeses (preu del transport, despeses accessòries, drets de duana i altres despeses meritades a partir de la conclusió del contracte i fins a l'entrega) seran pagades per l'expedidor.
  2. Quan en virtut d'un acord entre l'expedidor i el transportista, les despeses quedin a càrrec del destinatari i el destinatari no retirés la carta de port ni fes valer els seus drets conforme a l'article 17, punt 3, ni modifiqués el contracte de transport conforme a l'article 18, l'expedidor seguirà obligat al pagament de les despeses.

Article 11 – Verificació

  1. El transportista tindrà dret a comprovar en tot moment si les condicions de transport han estat respectades i si l'enviament respon a les inscripcions figurades en la carta de port per l'expedidor. Quan la verificació versi sobre el contingut de la remesa, es durà a terme, sempre que sigui possible, en presència del drethavent; en els casos en què açò no sigui possible, el transportista recorrerà a dos testimonis independents, a falta d'altres disposicions en les lleis i prescripcions de l'Estat en què tingui lloc la verificació.
  2. Si la remesa no respongués a les inscripcions realitzades en la carta de port o si les disposicions relatives al transport de mercaderies admeses condicionalment no haguessin estat respectades, el resultat de la verificació haurà de consignar-se en l'exemplar de la carta de port que acompanyi la mercaderia i, si el transportista conserva encara el duplicat de la carta de port, també en aquest. En aquest cas, les despeses ocasionades per la verificació gravaran la mercaderia a menys que haguessin estat pagades immediatament.
  3. Quan l'expedidor efectuï la càrrega, tindrà dret a exigir del transportista la verificació de l'estat de la mercaderia i del seu embalatge, així com de l'exactitud de les anotacions de la carta de port concernents al nombre d'embalums, les seves marques i números, així com el pes brut o la quantitat d'una altra manera indicada. El transportista no està obligat a procedir a la verificació mes que si compta amb els mitjans apropiats per a fer-ho. El transportista pot reclamar el pagament de les despeses de verificació. El resultat de les verificacions serà consignat en la carta de port.

Article 12 – Força probatòria de la carta de port

  1. La carta de port donarà fe, excepte prova en contra, de la conclusió i de les condicions del contracte de transport i que el transportista s'ha fet càrrec de la mercaderia.
  2. Quan el transportista hagi efectuat la càrrega, la carta de port donarà fe, excepte prova en contra, de l'estat de la mercaderia i del seu embalatge indicats en la carta de port o, a falta de tals indicacions, del bon estat aparent en el moment de fer-se càrrec d'ella el transportista i de l'exactitud de les anotacions de la carta de port concernents al nombre d'embalums, les seves marques i números, així com el pes brut o la quantitat d'una altra manera indicada.
  3. Quan l'expedidor hagi efectuat la càrrega, la carta de port donarà fe, excepte prova en contra, de l'estat de la mercaderia i del seu embalatge indicats en la carta de port o, a falta de tals indicacions, del bon estat aparent i de l'exactitud de les anotacions mencionades en el punt 2, únicament en el cas que el transportista els hagués comprovat i hagués inscrit en la carta de port el resultat concordant de la seva verificació.
  4. No obstant això, la carta de port no donarà fe en el cas que comporti una reserva motivada. Una reserva podrà ser motivada especialment pel fet que el transportista no tingués els mitjans apropiats per a comprovar si l'enviament respon a les anotacions inscrites en la carta de port.

Article 13 – Càrrega i descàrrega de la mercaderia

  1. L'expedidor i el transportista acordaran a qui incumbeix la càrrega i descàrrega de la mercaderia. A falta de tal acord, la càrrega i la descàrrega incumbeixen al transportista en el cas dels embalums d'enviaments de detall mentre que per als vagons complets la càrrega incumbeix a l'expedidor i la descàrrega al destinatari, després de l'entrega.
  2. L'expedidor és responsable de totes les conseqüències d'un carregament defectuós efectuat pel mateix, i haurà de reparar especialment els perjudicis per tal causa patits pel transportista. La prova del carregament defectuós incumbeix al transportista.

Article 14 – Embalatge

L'expedidor serà responsable enfront del transportista de tots els perjudicis i despeses que tingueren per origen la falta d'embalatge de la mercaderia o els defectes de l'embalatge, a menys que sent aparents o coneguts pel transportista en el moment de fer-se càrrec de la remesa, el transportista no hagués formulat reserves al respecte.

Article 15 – Compliment de les formalitats administratives

  1. Per al compliment de les formalitats exigides per les duanes o per altres autoritats administratives, abans de l'entrega de la mercaderia, l'expedidor haurà d'unir a la carta de port, o posar a disposició del transportista, els documents necessaris i haurà de facilitar-li totes les dades requerides.
  2. El transportista no estarà obligat a examinar si aquests documents i dades són exactes o suficients. L'expedidor serà responsable enfront del transportista de tots els perjudicis que poguessin derivar-se de la falta, de la insuficiència o de la irregularitat d'aquests documents i dades, excepte en cas de falta del transportista.
  3. El transportista serà responsable de les conseqüències de la pèrdua o de la utilització irregular dels documents mencionats en la carta de port i que acompanyi la mateixa, i que li haguessin estat confiats, a menys que la pèrdua o el perjudici ocasionat per la utilització irregular d'aquests documents tinguessin per causa circumstàncies que el transportista no pogués evitar i les conseqüències del qual no pogués obviar. No obstant això, l'eventual indemnització no excedirà de la prevista en cas de pèrdua de la mercaderia.
  4. L'expedidor, per mitjà d'una anotació en la carta de port, o el destinatari que donés una ordre conforme a l'article 18, punt 3, podrà requerir:

    • a/ assistir ell mateix al compliment de les formalitats exigides per les duanes o per altres autoritats administratives, o fer-se representar per un mandatari, per a proporcionar totes les dades i formular totes les observacions necessàries;
    • b/ complir per si mateix les formalitats exigides per les duanes o per altres autoritats administratives o fer-les complir per un mandatari, en la mesura que permeten les lleis i prescripcions de l'Estat en què les mateixes s'efectuen;
    • c/ procedir al pagament dels drets de duana i altres despeses, quan ell mateix o el seu mandatari assisteixin al compliment de les formalitats exigides per les duanes o per altres autoritats administratives, o les complisquen, en la mesura que permetin les lleis i prescripcions de l'Estat en què les mateixes s'efectuen


    En aquests casos, ni l'expedidor, ni el destinatari que tingui el dret de disposició, ni el seu mandatari, podran prendre possessió de la mercaderia.
  5. Si, per al compliment de les formalitats exigides per les duanes o per altres autoritats administratives, l'expedidor hagués designat un lloc en què les prescripcions en vigor no permetessin complir-les, o bé si hagués prescrit per a aquestes formalitats qualsevol altre mode de procedir que no pogués ser executat, el transportista procedirà de la manera que li paregui més favorable per als interessos del drethavent, i donarà a conèixer a l'expedidor les mesures adoptades.
  6. Si l'expedidor s'hagués encarregat del pagament dels drets de duana, el transportista podrà complir les formalitats duaneres, a la seva elecció, bé en ruta o bé al lloc de destinació.
  7. No obstant això, el transportista podrà procedir conforme al punt 5 si el destinatari no hagués retirat la carta de port dins del termini previst per les prescripcions en vigor al lloc de destinació.
  8. L'expedidor ha d'ajustar-se a les prescripcions de les duanes o d'altres autoritats administratives, sobre l'embalatge i l'envelat de les mercaderies. Si l'expedidor no hagués embalat o envelat les mercaderies d'acord amb aquestes prescripcions, el transportista podrà fer-ho gravant la mercaderia amb les despeses resultants.

Article 16 – Terminis d'entrega

1. L'expedidor i el transportista convindran el termini d'entrega. A falta d'un acord, aquest termini no podrà ser superior als resultants dels punts 2 a 4.

2. A reserva dels punts 3 i 4, els terminis màxims d'entrega seran els següents:

  • a/ per als vagons complets:
    • Termini d'expedició : 12 hores,
    • Termini de transport, per fracció indivisible de 400 km : 24 hores;
  • b/ per als enviaments de detall:
    • Termini d'expedició : 24 hores,
    • Termini de transport, per fracció indivisible de 200 km : 24 hores;

Les distàncies es computaran per l'itinerari convingut; si no n'hi ha, per l'itinerari més curt possible.

3. El transportista pot fixar terminis suplementaris de duració determinada en els casos següents:

  • a/ enviaments que utilitzin:
    • Línies de distintes amplades de via,
    • El mar o vies navegables interiors,
    • Una carretera, si no existeix enllaç ferroviari;
  • b/ circumstàncies extraordinàries que comportin un desenvolupament anormal del trànsit o anormals dificultats d'explotació.

La duració dels terminis suplementaris haurà de figurar en les Condicions generals de transport.

4. El termini d'entrega començarà a córrer en fer-se càrrec el transportista de la mercaderia; es prolongarà amb la duració de la detenció en espera ocasionada sense que mediés falta per part del transportista. El termini d'entrega se suspèn durant els diumenges i festes legals.

Article 17 – Entrega

El transportista haurà d'entregar al destinatari la carta de port i la mercaderia, al lloc d'entrega previst, contra descàrrega i pagament dels crèdits resultants del contracte de transport.

Quan s'efectuïn de conformitat amb les prescripcions vigents al lloc de l'entrega, seran assimilades a l'entrega:

  • a/ la presentació de la mercaderia a les autoritats duaneres o d'arbitris als seus locals d'expedició o als seus dipòsits, quan aquests no es trobin sota la custòdia del transportista;
  • b/ el magatzematge en locals del transportista de la mercaderia, o el seu dipòsit en el domicili d'un comissionista-expedidor o en un magatzem públic.

3. Després de l'arribada de la mercaderia al lloc d'entrega, el destinatari podrà demanar al transportista que li entregui la carta de port i la mercaderia. Si es comprova la pèrdua de la mercaderia o si la mercaderia no hagués arribat a l'expiració del termini previst en l'article 29, punt 1, el destinatari podrà fer valer, en el seu propi nom i contra el transportista, els drets que en favor seu resulten del contracte de transport.

4. El drethavent podrà refusar l'acceptació de la mercaderia, fins i tot després d'haver rebut la carta de port i del pagament dels crèdits resultants del contracte de transport, fins que no es procedeixi a les verificacions que hagi sol•licitat per a comprovar un dany al•legat.

5. En tota la resta, l'entrega de la mercaderia s'efectuarà d'acord amb les prescripcions vigents al lloc de l'entrega.

6. Si la mercaderia hagués estat entregada sense prèvia percepció d'un reembossament amb què estigués gravada, el transportista estarà obligat a indemnitzar l'expedidor amb la suma a què ascendís el reembossament, sense perjudici del seu dret de repetir contra el destinatari.

Article 18 – Dret de disposició de la mercaderia

L'expedidor tindrà dret a disposar de la mercaderia i a modificar el contracte de transport per mitjà d'ordres ulteriors. De manera especial, podrà demanar al transportista:

  • a/ que detingui el transport de la mercaderia;
  • b/ que ajorni l'entrega de la mercaderia;
  • c/ que entregui la mercaderia a un destinatari diferent del que figura en la carta de port;
  • d/ que entregui la mercaderia en un lloc diferent del que figura en la carta de port.

2. El dret de l'expedidor de modificar el contracte de transport, fins i tot en possessió del duplicat de la carta de port, s'extingeix en el cas que el destinatari:

  • a/ hagués raetirat la carta de port
  • b/ hagués acceptat la mercaderia;
  • c/ hagués fet valer els seus drets de conformitat amb l'article 17, punt 3;
  • d/ estigués autoritzat, de conformitat amb el punt 3 següent, a donar ordres; a partir del moment de l'ordre el transportista ha d'ajustar-se a les ordres i instruccions del destinatari.

3. El dret de modificar el contracte de transport pertany al destinatari des del moment de l'establiment de la carta de port, excepte menció en contra inscrita per l'expedidor en la mateixa.

4. El dret del destinatari de modificar el contracte de transport s'extingeix quan:

  • a/ hagués retirat la carta de port;
  • b/ hagués acceptat la mercaderia;
  • c/ hagués fet valer els seus drets de conformitat amb l'article 17, punt 3;
  • d/ hagués disposat, conforme al punt 5 següent, que la mercaderia fos entregada a un tercer i aquest hagués fet valer els seus drets conforme a l'article 17, punt 3.

5. Si el destinatari hagués prescrit que la mercaderia fos entregada a un tercer, aquest no estarà autoritzat a modificar el contracte de transport.

Article 19 – Exercici del dret de disposició

1. Quan l'expedidor o, en el cas de l'article 18 punt 3, el destinatari, desitgi modificar el contracte de transport per mitjà d'ordres ulteriors, haurà de presentar al transportista el duplicat de la carta de port, sobre el qual han d'inscriure's les modificacions.

2. L'expedidor o, en el cas de l'article 18 punt 3, el destinatari, haurà d'indemnitzar el transportista per les despeses i el perjudici que li ocasionin l'execució de les modificacions ulteriors.

3. L'execució de les modificacions ulteriors haurà de ser possible, lícitament i raonablement exigible en el moment en què les ordres són rebudes per aquell que hagi d'executar-les i, especialment, no haurà de pertorbar l'explotació normal de l'empresa del transportista, ni perjudicar els expedidors o els destinataris d'altres enviaments.

4. Les modificacions ulteriors no han de tenir com a efecte la divisió de la remesa.

5. Quan, per raó de les condicions previstes en el punt 3, el transportista no pogués executar les ordres rebudes, haurà d'informar d'això immediatament a aquell de qui procedeixin les ordres.

6. En cas de falta del transportista, aquest serà responsable de les conseqüències de la no execució o de l'execució defectuosa d'una modificació ulterior. No obstant això, l'eventual indemnització no excedirà de la prevista per al cas de la pèrdua de la mercaderia.

7. El transportista que donés curs a les modificacions ulteriors requerides per l'expedidor, sense exigir la presentació del duplicat de la carta de port, serà responsable del perjudici resultant per al destinatari, si el duplicat de la carta de port hagués estat transmès a aquest últim. No obstant això, l'eventual indemnització no excedirà de la prevista per al cas de la pèrdua de la mercaderia.

Article 20 – Impediment per al transport

1. En cas d'impediment per al transport, el transportista decidirà si és preferible transportar d'ofici la mercaderia modificant l'itinerari, o si convé, en interès del drethavent, demanar-li instruccions facilitant-li totes les informacions útils de què el transportista disposi.

2. Si no fos possible la continuació del transport, el transportista demanarà instruccions a aquell que tingui el dret de disposició sobre la mercaderia. Si el transportista no pogués aconseguir instruccions en temps oportú, adoptarà les mesures que li semblin més favorables per als interessos d'aquell que tingui el dret de disposició sobre la mercaderia.

Article 21 – Impediment per a l'entrega

1. En cas d'impediment per a l'entrega, el transportista haurà de prevenir sense demora a l'expedidor i li sol•licitarà instruccions, excepte si en virtut d'una inscripció en la carta de port l'expedidor hagués sol•licitat que la mercaderia li fos tornada d'ofici en el cas que sorgís un impediment per a l'entrega.

2. Quan l'impediment per a l'entrega desaparegués abans que fossin rebudes pel transportista les instruccions de l'expedidor, la mercaderia serà entregada al destinatari. L'expedidor haurà de ser informat sense demora.

3. En el cas que la mercaderia fos refusada pel destinatari, l'expedidor tindrà dret a donar instruccions, fins i tot quan no pogués presentar el duplicat de la carta de port.

4. Quan l'impediment per a l'entrega es presentés després que el destinatari hagués modificat el contracte de transport de conformitat amb l'article 18, punt 3 al 5, el transportista haurà d'avisar el destinatari.

Article 22 – Conseqüències dels impediments per al transport i per a l'entrega

1. El transportista tindrà dret que li reembossin les despeses que li ocasionin:

  • a/ la seva petició d'instruccions,
  • b/ l'execució de les instruccions rebudes,
  • c/ el fet de no rebre les instruccions demanades o no rebre-les a temps,
  • d/ el fet d'haver adoptat una decisió conforme a l'article 20, punt 1. sense haver demanat instruccions,

llevat que aquestes despeses siguin conseqüència del seu error. Especialment, podrà cobrar el preu de transport corresponent a l'itinerari seguit, i disposarà dels terminis de transport corresponents al mateix,

2. En els casos previstos en l'article 20, punt 2 i en l'article 21, punt 1, el transportista podrà descarregar la mercaderia immediatament a costa del drethavent. Després d'aquesta descàrrega el transport es reputarà acabat. El transportista assumirà aleshores la custòdia de la mercaderia per compte del drethavent. No obstant això, podrà confiar la mercaderia a un tercer i serà només responsable de la judiciosa elecció d'aquest tercer. La mercaderia quedarà gravada amb els crèdits resultants del contracte de transport i amb totes les altres despeses.

3. El transportista podrà procedir a la venda de la mercaderia sense esperar instruccions del drethavent, quan la naturalesa perible o l'estat de la mateixa ho justifiquin, o quan les despeses de custòdia siguin desproporcionades respecte del valor de la mercaderia. En els altres casos, podrà procedir també a la venda quan en un termini raonable no hagués rebut del drethavent instruccions en contra, l'execució de la qual cosa pogués ser equitativament exigida.

4. Si la mercaderia hagués estat venuda, el producte de la venda, després de la deducció de les despeses amb què estigués gravada, serà posat a disposició del drethavent. Si el producte de la venda fos inferior a aquestes despeses, l'expedidor haurà de pagar la diferència.

5. La forma de procedir en cas de venda estarà determinada per les lleis i prescripcions en vigor en el lloc en què es trobi la mercaderia, o pels usos de costum en aquest lloc.

6. Si, en cas d'impediment per al transport o per a l'entrega, l'expedidor no impartís instruccions en temps oportú, i si l'impediment per al transport o per a l'entrega no pogués ser suprimit d'acord amb els punts 2 i 3, el transportista podrà tornar la mercaderia a l'expedidor o, quan estigui justificat, podrà destruir-la a costa d'aquest últim.

Títol III - Responsabilitat

Article 23 – Fonament de la responsabilitat

1. El transportista serà responsable del perjudici resultant de la pèrdua total o parcial, o de l'avaria de les mercaderies, sobrevinguda a partir del moment en què es fes càrrec de la mercaderia i fins a la seva entrega, així com del perjudici resultant de l'excedència dels terminis d'entrega, indiferentment de la infraestructura que fos utilitzada.

2. El transportista quedarà exempt d'aquesta responsabilitat en la mesura que la pèrdua, l'avaria o l'excedència del termini d'entrega, haguessin estat causats per una falta del drethavent, una ordre del mateix no resultant d'una falta del transportista, un vici propi de la mercaderia (deteriorament intern, minves naturals, etc.) o circumstàncies que el transportista no pogués evitar i les conseqüències del qual no pogués obviar.

3. El transportista quedarà exempt d'aquesta responsabilitat en la mesura que la pèrdua o l'avaria siguin resultants de riscos particulars inherents a un o més dels fets següents:

  • A/ transport realitzat en un vagó descobert en virtut de les condicions generals de transport, o quan així hagi estat expressament convingut i fet constar en la carta de port; sota reserva dels danys patits per les mercaderies a conseqüència d'influències atmosfèriques, les mercaderies carregades en unitats de transport intermodal i en vehicles de carretera tancats transportats sobre vagons, no seran considerades com a transportades en vagó descobert; si, per al transport de les mercaderies en vagons descoberts, utilitza l'expedidor tendals, el transportista assumirà la mateixa responsabilitat que l'incumbeix per al transport en vagons descoberts no envelats, fins i tot si es tracta de mercaderies que, segons les condicions generals de transport no es transporten en vagons descoberts;
  • B/ absència o defectes de l'embalatge per a les mercaderies que, per la seva naturalesa, es trobin exposades a pèrdues o avaries quan no estan embalades o estan mal embalades;
  • C/ absència o defectes de l'embalatge per a les mercaderies que, per la seva naturalesa, es trobin exposades a pèrdues o avaries quan no estan embalades o estan mal embalades;
  • D/ naturalesa de certes mercaderies exposades, per causes inherents a elles mateixes a la pèrdua total o parcial o a l'avaria, especialment per ruptura, rovell, deteriorament intern i espontani, dessecació i pèrdua;
  • E/ descripció dels embalums o la seva numeració, irregular, inexacta o incompleta;
  • F/ transport d'animals vius;
  • G/ transport que, en virtut de les disposicions aplicables o d'acords entre l'expedidor i el transportista, indicats en la carta de port, hagi de ser efectuat sense acompanyant, si la pèrdua o l'avaria fossin resultat d'un risc que l'acompanyant tingués com a objecte evitar.

Article 24 – Responsabilitat en cas de transport de vehicles ferroviaris com a mercaderia

1. En el cas de transport de vehicles ferroviaris rodant sobre les seves pròpies rodes i entregats al transport en concepte de mercaderia, el transportista respondrà del perjudici resultant de la pèrdua o avaria del vehicle o de les seves peces, sobrevinguda a partir de la seva acceptació al transport i fins a la seva entrega, així com del perjudici derivat de l'excedència del termini d'entrega, llevat que pogués provar que el perjudici no ha estat ocasionat pel seu error.

2. El transportista no respondrà dels perjudicis resultants de la pèrdua d'accessoris que no figurin inscrits en ambdós costats del vehicle o que no es mencionin en l'inventari que l'acompanyi.

Article 25 – Càrrega de la prova

1. La prova que la pèrdua, l'avaria o l'excedència del termini d'entrega han tingut per causa algun dels fets previstos en l'article 23, § 2, incumbeix al transportista.

2. Quan, donades les circumstàncies del fet, el transportista determini que la pèrdua o l'avaria han pogut ser conseqüència d'un o més dels riscos especials previstos en l'article 23, § 3, existirà presumpció que han resultat d'ells. El drethavent conservarà no obstant el dret de provar que el dany no ha estat causat totalment ni parcialment per un d'aquests riscos.

3. La presumpció segons el § 2 no serà aplicable en el cas previst en l'article 23, § 3 apartat a) si hi ha hagut una pèrdua d'importància anormal o pèrdua d'embalums.

Article 26 – Transportistes successius

Quan un transport emparat per un contracte de transport únic sigui efectuat per diversos transportistes successius, cada un d'aquests transportistes que es faci càrrec de la mercaderia amb la carta de port, participarà en el contracte de transport d'acord amb les estipulacions de la carta de port i assumirà les obligacions que se'n deriven. En aquest cas, cada transportista respon de l'execució del transport sobre el recorregut total fins a l'entrega.

Article 27 – Transportista substitut

1. Quan el transportista hagués confiat, totalment o parcialment, l'execució del transport a un transportista substitut, sigui o no en exercici d'una facultat que li sigui reconeguda en el contracte de transport, el transportista continuarà sent responsable de la totalitat del transport.

2. Totes les disposicions de les presents Regles uniformes que regeixen la responsabilitat del transportista s'aplicaran igualment a la responsabilitat del transportista substitut respecte al transport efectuat per ell. Els articles 36 i 41 s'aplicaran quan s'intenti qualsevol acció contra els agents i contra qualsevol altra persona a qui el transportista substitut recorri per a l'execució del transport.

3. Tots els acords particulars per mitjà dels quals el transportista assumeixi obligacions que no li incumbeixen en virtut de les presents Regles uniformes, o renunciï a drets que li són conferits per aquestes Regles uniformes, no tindran efectes respecte al transportista substitut que no els hagués acceptat expressament i per escrit. Hagi o no acceptat aquest acord el transportista substitut, el transportista seguirà no obstant lligat per les obligacions o les renúncies de drets resultants d'aquest acord particular.

4. Quan i en tant que el transportista i el transportista substitut siguin responsables, la seva responsabilitat serà solidària.

5. La quantia total de la indemnització deguda pel transportista, el transportista substitut, així com pels seus agents i les altres persones al servei de les quals haguessin recorregut per a l'execució del transport, no excedirà dels límits previstos en les presents Regles uniformes.

6. El present article no perjudicarà els drets de recurs que puguin existir entre el transportista i el transportista substitut.

Article 28 – Presumpció de dany en cas de reexpedició

1. Quan un enviament expedit d'acord amb les presents Regles uniformes hagi estat objecte d'una reexpedició sotmesa a aquestes mateixes Regles i s'hagi constatat una pèrdua parcial o una avaria després d'aquesta reexpedició, existirà la presumpció que s'han produït sota l'últim contracte de transport, si l'enviament ha romàs sota la custòdia del transportista i ha estat reexpedit tal com hagués arribat al lloc de reexpedició.

2. Aquesta presumpció serà igualment aplicable quan el contracte de transport anterior a la reexpedició no estigués sotmès a les presents Regles uniformes, si aquestes haguessin estat aplicables en cas d'expedició directa entre el primer lloc d'expedició i l'últim lloc de destinació.

3. Aquesta presumpció serà a més aplicable quan el contracte de transport anterior a la reexpedició estigués subjecte a un conveni relatiu al transport internacional ferroviari directe de mercaderies, i de naturalesa comparable a les presents Regles uniformes, i quan el conveni contingui una presumpció igual de dret en favor dels enviaments expedits de conformitat amb aquestes Regles uniformes.

Article 29 - Presumpció de pèrdua de la mercaderia

1. El drethavent, sense haver d'aportar altres proves, podrà considerar la mercaderia perduda quan no hagués estat entregada al destinatari, o no hagués estat posada a la seva disposició, dins dels trenta dies següents a l'expiració dels terminis d'entrega.

2. El drethavent, en rebre el pagament de la indemnització per la mercaderia perduda, podrà requerir per escrit ser avisat sense demora en el cas que la mercaderia fos trobada durant l'any següent al pagament de la indemnització. El transportista alçarà acta per escrit d'aquesta demanda.

3. Dins dels trenta dies següents a la recepció de l'avís que es menciona en el § 2 anterior, el drethavent podrà exigir que la mercaderia li sigui entregada contra el pagament dels crèdits resultants del contracte de transport i contra restitució de la indemnització rebuda, després de la deducció, si és el cas, de les despeses que haguessin estat compreses en aquella indemnització. No obstant això, el drethavent conservarà els seus drets de ser indemnitzat per l'excedència dels terminis d'entrega conforme s'estableix en els articles 33 i 35.

4. A falta de la demanda mencionada en el § 2, o bé d'instruccions donades dins del termini previst en el § 3, o fins i tot si la mercaderia fos recuperada més d'un any després del pagament de la indemnització, el transportista disposarà d'acord amb les lleis i prescripcions en vigor al lloc en què es trobi la mercaderia.

Article 30 – Indemnització en cas de pèrdua

1. En cas de pèrdua total o parcial de la mercaderia, el transportista haurà de pagar, excloent-ne tots els altres danys i perjudicis, una indemnització calculada segons la cotització en bossa a falta del preu corrent de mercat, i quan no es disposi ni d'una cosa ni de l'altra, segons el valor usual de les mercaderies de la mateixa naturalesa i qualitat el dia i al lloc en què el transportista es va fer càrrec de la mercaderia.

2. La indemnització no excedirà de 17 unitats de compte per quilo que falti del pes brut.

3. En cas de pèrdua d'un vehicle ferroviari, rodant sobre les seves pròpies rodes i entregat al transport en concepte de mercaderia, o d'una unitat de transport intermodal, o de les seves peces, la indemnització es limitarà, excloent-ne tots els altres danys i perjudicis, al valor usual del vehicle o de la unitat de transport intermodal o de les seves peces, el dia i al lloc de la pèrdua. Si fos impossible constatar el dia o el lloc de la pèrdua, la indemnització es limitarà al valor usual el dia i al lloc de la seva acceptació al transport.

4. El transportista haurà de restituir, a més, el preu del transport, els drets de duana satisfets i les altres sumes desembossades en relació amb el transport de la mercaderia perduda, a excepció dels drets de duana que versi sobre mercaderies que circuli sota suspensió de dits drets.

Article 31 – Responsabilitat en cas de minves naturals

1. Pel que fa a les mercaderies que, per raó de la seva naturalesa, pateixen generalment una minva natural a causa únicament del transport, el transportista només respondrà de la part de minva que, sigui quin sigui el recorregut realitzat, excedeixi de les toleràncies següents:

  • a/ dos per cent del pes per a les mercaderies líquides o entregades al transport en estat humit;
  • b/ u per cent del pes per a les mercaderies seques.

2. La restricció de responsabilitat prevista en el § 1 no podrà ser invocada, donades les circumstàncies de fet, més que quan la pèrdua de pes no sigui resultat de les causes que justifiquen la tolerància.

3. En el cas que amb una sola carta de port es transportin diversos embalums, la minva natural serà calculada per a cada embalum quan el seu pes a la sortida es trobi indicat per separat en la carta de port o pugui ser constatat d'una altra manera.

4. En cas de pèrdua total de la mercaderia, o en cas de pèrdua d'embalums, no s'efectuarà cap deducció a títol de minves naturals per al càlcul de la indemnització corresponent.

5. Aquest article no deroga els articles 23 i 25.

Article 32 – Indemnització en cas d'avaria

1. En cas d'avaria de la mercaderia, el transportista haurà de pagar, excloent-ne altres danys i perjudicis, una indemnització equivalent a la depreciació de la mercaderia. La seva quantia es calcularà aplicant al valor de la mercaderia definit conforme a l'article 30, el percentatge de depreciació constatat al lloc de destinació.

La indemnització no excedirà:

  • a/ l'import a què hauria ascendit en cas de pèrdua total, si la totalitat de la remesa estigués depreciada per l'avaria;
  • b/ / l'import a què hauria ascendit en cas de pèrdua de la part depreciada, si tan sols una part de la remesa estigués depreciada per l'avaria.

3. En cas d'avaria d'un vehicle ferroviari rodant sobre les seves pròpies rodes i entregat al transport en concepte de mercaderia, o d'una unitat de transport intermodal, o de les seves peces, la indemnització estarà limitada, excloent-ne tots els altres danys i perjudicis, al cost de la seva reparació. La indemnització no excedirà de l'import degut en cas de pèrdua.

4. El transportista haurà de restituir, a més, en la proporció determinada en el § 1, les despeses previstes en l'article 30, § 4.

Article 33 – Indemnització en cas d'incompliment del termini d'entrega.

1. Si un dany, inclosa una avaria, fos resultat de l'incompliment per excedència del termini d'entrega, el transportista haurà de pagar una indemnització que no excedirà del quàdruple del preu de transport.

2. En cas de pèrdua total de la mercaderia, la indemnització prevista en el § 1 no s'acumularà amb la prevista en l'article 30.

3. En cas de pèrdua parcial de la mercaderia, la indemnització prevista en el punt 1 no excedirà del quàdruple de preu de transport de la part no perduda de la remesa.

4. En cas d'avaria de la mercaderia no resultant de l'excedència del termini d'entrega, la indemnització prevista en el punt 1 s'acumularà, si és el cas, amb la prevista en l'article 32.

5. En cap cas, l'acumulació de la indemnització prevista en el punt 1 amb les previstes en els articles 30 i 32, podrà donar lloc al pagament d'una indemnització superior a la que seria deguda en cas de pèrdua total de la mercaderia.

6. Quan, conforme a l'article 16, punt 1, el termini d'entrega fos establert per acord, aquest podrà preveure altres modalitats d'indemnització diferents de les previstes en el punt 1. Si, en aquest cas, fossin sobrepassats els terminis d'entrega previstos en l'article 16, punts 2 al 4, el drethavent podrà exigir la indemnització prevista pel precitat acord, o la prevista en els punts 1 al 5.

Article 34 – Indemnització en cas de declaració de valor

L'expedidor i el transportista podran convenir que l'expedidor declari, en la carta de port, un valor de la mercaderia superior al límit previst en l'article 30 § 2. En aquest cas, el valor declarat substituirà al límit citat.

Article 35 – Indemnització en cas de declaració d'interès a l'entrega

L'expedidor i el transportista podran convenir que l'expedidor consigni en la carta de port l'import en xifres d'un interès especial a l'entrega, per al cas de pèrdua o avaria i per al d'excedència del termini d'entrega. En cas de declaració d'interès a l'entrega, podrà exigir-se, a més de les indemnitzacions previstes en els articles 30, 32 i 33, la reparació del perjudici suplementari experimentat, fins a la quantia de l'import declarat.

Article 36 – Prescripció del dret a invocar els límits de responsabilitat

Els límits de responsabilitat previstos en l'article 15 § 3, en l'article 19 §§ 6 i 7 i en els articles 30, 32 a 35, no s'aplicaran si es prova que el dany ha estat resultat d'un acte o d'una omissió comesos pel transportista, ja fos amb la intenció de provocar tal dany, o fos de manera temerària i conscient que el dany probablement sobrevindria.

Article 37 – Conversió i interessos

1. Quan el càlcul de la indemnització impliqui la conversió de sumes expressades en unitats monetàries estrangeres, aquesta conversió s'efectuarà al tipus de canvi vigent en la data i lloc de pagament de la indemnització.

2. El drethavent pot reclamar els interessos de la indemnització, calculats a raó del cinc per cent anual, a partir de la data de la reclamació prevista en l'article 43, o, si no hi hagués hagut reclamació, a partir de la data de la demanda judicial.

3. Si dins d'un termini adequat que li serà fixat, el drethavent no entregués al transportista els documents justificatius necessaris per a la liquidació definitiva de la reclamació, deixaran de meritar-se interessos a partir de l'expiració del termini fixat i fins a l'entrega efectiva de tals documents.

Article 38 – Responsabilitat en trànsit ferroviari-marítim

1. En els transports ferroviari-marítims que utilitzin les línies marítimes a què es refereix l'article 24, § 1 del Conveni, cada Estat membre, sol•licitant que la menció corresponent sigui inclosa en la llista de línies sotmeses a les presents Regles Uniformes, podrà afegir el conjunt de causes d'exoneració que a continuació es mencionen, a les previstes en l'article 23:

  • A/ incendi, a condició que el transportista aporti prova que no va ser causat per acte o per falta seva, ni per acte o falta del capità, mariners, pilot o dels seus propis encarregats;
  • B/ salvament o temptativa de salvament de vides o de béns al mar;
  • C/ càrrega de la mercaderia sobre el pont del vaixell, a condició que hagués estat carregada al pont amb el consentiment de l'expedidor consignat en la carta de port, i que la mateixa no es trobi sobre vagó.
  • D/ perills, riscos o accidents de mar o d'altres aigües navegables.

2. El transportista no podrà prevaler-se de les causes d'exoneració mencionades en el § 1 si no prova que la pèrdua, l'avaria o l'excedència del termini d'entrega van sobrevenir en el recorregut marítim, després de carregar la mercaderia a bord del vaixell i fins a la descàrrega.

3. Quan el transportista es prevalgui de les causes d'exoneració mencionades en el § 1, continuarà sent, no obstant, responsable si el drethavent provés que la pèrdua, l'avaria, o l'excedència del termini d'entrega han estat deguts a una falta del transportista, del capità, dels mariners, del pilot o dels encarregats del transportista.

4. Quan un mateix recorregut marítim sigui servit per diverses empreses inscrites en la llista de línies conforme a l'article 24, § 1 del Conveni, el règim de responsabilitat aplicable al recorregut citat haurà de ser el mateix per a totes aquestes empreses. D'altra banda, a més, quan aquestes empreses hagin estat inscrites en la llista a petició de diversos Estats membres, l'adopció d'aquest règim haurà de ser prèviament objecte d'un acord entre aquests Estats.

5. Les mesures adoptades d'acord amb els §§ 1 i 4 seran comunicades al secretari general. Tals mesures entraran en vigor, com a molt tard, a l'expiració d'un període de trenta dies a partir de la data en què el secretari general les notifiqui als Estats membres. Les remeses en camí no es veuran afectades per aquestes mesures.

Article 39 – Responsabilitat en cas d'accident nuclear

El transportista quedarà exempt de la responsabilitat que l'incumbeixi en virtut de les presents Regles uniformes quan el dany hagi estat causat per un accident nuclear i quan, en virtut de les lleis i els reglaments d'un Estat que regulin la responsabilitat en el camp de l'energia nuclear, el responsable d'aquest dany sigui l'explotador d'una instal•lació nuclear o qualsevol altra persona que el substitueixi.

Article 40 – Responsabilitat en cas d'accident nuclear

El transportista serà responsable pels seus agents i per les altres persones al servei de les quals recorri per a l'execució del transport, quan tals agents o altres persones actuïn en l'exercici de les seves funcions. Els gestors de la infraestructura ferroviària sobre la qual s'efectuï el transport seran considerats com a persones al servei de les quals recorre el transportista per a l'execució del transport.

Article 41 – Altres accions

1. En tots els casos en què s'apliquen les presents Regles uniformes, qualsevol demanda de responsabilitat, per qualsevol motiu, només podrà entaular-se contra el transportista en les condicions i amb les limitacions que aquestes Regles uniformes prescriuen.

2. El mateix és aplicable per a qualsevol acció exercitada contra els agents i les altres persones de què respon el transportista en virtut de l'article 40.

Títol IV - Exercici dels drets

Article 42 – Acta de reconeixement

1. Quan el transportista descobreixi o presumeixi l'existència d'una pèrdua parcial o d'una avaria, o quan tal existència sigui al•legada pel drethavent, el transportista, sense demora i si és possible en presència del drethavent, haurà de redactar una acta de reconeixement, fent constar, segons la naturalesa del dany, l'estat de la mercaderia, el seu pes, i, en la mesura que sigui possible, la importància del dany, la seva causa, i el moment en què s'hagi produït.

2. Un exemplar de l'acta de reconeixement haurà d'entregar-se gratuïtament al drethavent.

3. Quan el drethavent no accepti les constatacions reflectides en l'acta de reconeixement, podrà exigir que l'estat i el pes de la mercaderia, així com la causa i la quantia del dany, siguin comprovats per un expert designat per les parts del contracte de transport o per via judicial. El procés estarà sotmès a les lleis i a les prescripcions de l'Estat en què el reconeixement tingui lloc.

Article 43 – Reclamacions

1. Les reclamacions relatives al contracte de transport hauran de formular-se per escrit al transportista contra qui pot exercir-se l'acció judicial.

2. El dret a presentar una reclamació pertany a les persones que tenen el dret a demandar el transportista.

3. Per a presentar la reclamació, l'expedidor haurà d'exhibir el duplicat de la carta de port. Si no n'hi ha, haurà de presentar l'autorització del destinatari o aportar la prova que aquest ha refusat la mercaderia.

4. Per a presentar la reclamació, el destinatari haurà d'exhibir la carta de port si ja li hagués estat entregada.

5. La carta de port, el duplicat i els altres documents que el drethavent consideri útils adjuntar a la seva reclamació hauran de ser presentats, bé en originals o en còpies que, si és el cas, hauran d'estar degudament certificades de conformitat, si el transportista ho requereix.

6. En liquidar la reclamació, el transportista podrà exigir la presentació en original de la carta de port, del duplicat o del butlletí de reembossament, per a fer-hi constar la liquidació.

Article 44 – Persones que poden demandar el transportista

1. A reserva del que preveuen els §§ 3 i 4, les accions judicials basades en el contracte de transport correspondran:

  • a/ a l'expedidor, fins al moment en què el destinatari hagi
    • retirat la carta de port,
    • Acceptat la mercaderia, o
    • fet valer els drets que li confereixen l'article 17, punt 3, o l'article 18, punt 3.
  • b/ al destinatari, a partir del moment en què hagi
    • retirat la carta de port,
    • retirat la carta de port,
    • fet valer els drets que li confereixen l'article 17, punt 3, o l'article 18, punt 3.

2. El dret del destinatari a exercir una acció judicial s'extingirà en el moment en què la persona designada pel destinatari d'acord amb l'article 18, § 5, hagi retirat la carta de port, acceptat la mercaderia o fet valer els drets que li corresponen en virtut de l'article 17, § 3.

3. L'acció judicial en restitució d'una suma pagada en virtut del contracte de transport només correspondrà a qui hagi efectuat el pagament.

4. L'acció judicial relativa als reembossaments correspondrà únicament a l'expedidor.

5. Per a exercitar les accions judicials, l'expedidor haurà de presentar el duplicat de la carta de port. Si no n'hi ha, haurà de presentar l'autorització del destinatari, o aportar la prova que aquest ha refusat la mercaderia. En cas necessari, l'expedidor haurà de provar la falta o la pèrdua de la carta de port.

6. Per a exercitar les accions judicials, el destinatari haurà de presentar la carta de port si li hagués estat entregada.

Article 45 – Transportistes que poden ser demandats

1. Les accions judicials basades en el contracte de transport, únicament podran ser exercitades, a reserva del que preveuen els §§ 3 i 4, contra el transportista primer o últim, o contra aquell que executés la part del transport durant la qual es produís el fet que origini l'acció.

2. Quan, en el cas de transports realitzats per transportistes successius, el transportista que hagi d'entregar la mercaderia aparegui inscrit, amb el seu consentiment, en la carta de port, aquest podrà ser demandat conforme al § 1, encara que no hagués rebut la mercaderia ni la carta de port.

3. L'acció judicial per a la restitució d'una quantitat pagada en virtut del contracte de transport, podrà exercitar-se contra el transportista que hagi percebut aquesta quantitat, o contra aquell en favor del qual hagués estat percebuda.

4. L'acció judicial relativa als reembossaments únicament podrà ser exercitada contra el transportista que s'hagués fet càrrec de la mercaderia al lloc d'expedició.

5. L'acció judicial podrà exercitar-se contra un transportista diferent dels mencionats en els §§ 1 a 4, quan es presenti com a demanda reconvencional o com a excepció en la instància relativa a una demanda principal fundada en el mateix contracte de transport.

6. En la mesura que les presents Regles uniformes s'apliquin al transportista substitut, també podran exercitar-s'hi les accions judicials en contra.

7. Si el demandant té elecció entre diversos transportistes, el seu dret d'opció s'extingirà des del moment que entauli l'acció contra un d'ells; això és igualment aplicable si el demandant pot triar entre un o més transportistes i un transportista substitut.

Article 46 – Fur

1. Les accions judicials basades en les presents Regles uniformes podran ser intentades davant de les jurisdiccions dels Estats membres designats d'un comú acord per les parts, o davant de la jurisdicció de l'Estat en el territori de les quals:

  • a/ el demandat tingui el seu domicili o la seva residència habitual, la seva seu principal, o la sucursal o agència que hagués conclòs el contracte de transport, o
  • b/ es trobi situat el lloc d'entrega de la mercaderia al transport, o el previst per a l'entrega de la remesa.

No podran utilitzar-se altres jurisdiccions.

2. Quan una acció basada en les presents Regles uniformes es trobés en tràmit davant d'una jurisdicció competent d'acord amb els termes del § 1, o quan en tal procés s'hagués dictat sentència per tal jurisdicció no podrà entaular-se cap nova acció judicial per la mateixa causa entre les mateixes parts, si no és que la decisió de la jurisdicció davant de la qual hagués estat exercitada la primera acció no fos susceptible d'execució en l'Estat en què la nova acció sigui intentada.

Article 47 – Extinció de l'acció

1. L'acceptació de la mercaderia pel drethavent extingeix qualsevol acció contra el transportista, nascuda del contracte de transport, en cas de pèrdua parcial, d'avaria, o d'excedència del termini d'entrega.

2. No obstant això, l'acció no s'extingirà:

  • a/ en cas de pèrdua parcial o d'avaria, si
    • la pèrdua o l'avaria haguessin estat constatades conforme a l'article 42, abans de l'acceptació de la mercaderia pel drethavent;
    • La constatació que hagués degut realitzar-se conforme a l'article 42 no hagués estat omesa per falta del transportista.
  • b/ en cas de danys no aparents, l'existència dels quals fos descoberta després de l'acceptació de la mercaderia pel drethavent. Si aquest
    • exigís la constatació conforme a l'article 42, immediatament després de descobrir en dany i, com a molt tard, dins dels set dies següents a l'acceptació de la mercaderia, i
    • provi, a més, que el dany s'hagués produït entre l'acceptació de la mercaderia al transport i l'entrega.
  • c/ en cas d'excedència del termini d'entrega, si el drethavent, dins dels seixanta dies, fes valer els seus drets davant d'un dels transportistes que es mencionen en l'article 45, § 1;
  • d/ si el drethavent prova que el dany és resultat d'un acte o d'una omissió comesos a fi de provocar tal dany, o bé temeràriament i amb consciència que tal dany seria el resultat probable.

3. Si la mercaderia hagués estat reexpedida conforme a l'article 28, les accions en cas de pèrdua parcial d'avaria, nascudes d'un dels contractes de transport anteriors, s'extingiran com si es tractés d'un contracte únic.

Article 48 – Prescripció

1. L'acció nascuda del contracte de transport prescriurà al cap d'un any. No obstant això, prescriurà al cap de dos anys si es tracta de l'acció:

  • A/ en recompensa d'un reembossament cobrat del destinatari pel transportista;
  • B/ en pagament del producte d'una venda efectuada pel transportista;
  • C/ per un dany resultant d'una acció o d'una omissió comesos amb la intenció de provocar tal dany, o bé de manera temerària, amb consciència que tal dany seria el resultat probable;
  • D/ basada en un dels contractes de transport anteriors a la reexpedició, en el cas previst en l'article 28.

2. El termini de prescripció correrà per a l'acció:

  • A/ d'indemnització per pèrdua total: A partir del trentè dia següent al de l'expiració del termini d'entrega;
  • B/ d'indemnització per pèrdua parcial, avaria o excedència del termini d'entrega: des del dia en què hagués tingut lloc l'entrega;
  • C/ en tots els altres casos: des del dia en què el dret va poder ser exercit.

El dia que s'indica com a punt de partida de la prescripció no està mai comprès en el termini.

3. La prescripció quedarà suspesa per una reclamació per escrit conforme a l'article 43, fins al dia en què el transportista rebutgi la reclamació per escrit i restitueixi els documents que l'acompanyaven. En cas d'acceptació parcial de la reclamació, la prescripció reprendrà el seu curs per a la part de la reclamació que romangui en litigi. La prova de la recepció de la reclamació o de la resposta, i la de la restitució dels documents, quedarà a càrrec de la part que invoqui el fet. Les reclamacions ulteriors que tinguin el mateix objecte o suspendran la prescripció.

4. L'acció prescrita no es podrà tornar a exercitar, ni tan sols en forma de demanda de reconvenció o d'excepció.

5. D'altra banda, la suspensió i la interrupció de la prescripció estaran regulades pel dret nacional.

Títol V - Relacions mútues entre els uns transportistes i els altres

Article 49 - Liquidació

1. Tot transportista que hagi cobrat, bé a la sortida o bé a l'arribada, les despeses o altres crèdits resultants del contracte de transport, o que hagués d'haver cobrat tals despeses o altres crèdits, haurà de pagar als transportistes interessats la part que els correspongui. Les modalitats de pagament s'establiran per mitjà d'acords entre els transportistes.

2. S'aplicarà també l'article 12 a les relacions entre transportistes successius.

Article 50 – Dret de recurs

1. El transportista que hagués pagat una indemnització en virtut de les presents Regles uniformes tindrà un dret de recurs contra els transportistes que haguessin participat en el transport, d'acord amb les disposicions següents:

  • A/ el transportista que hagués causat el dany serà l'únic responsable;
  • B/ quan el dany hagués estat causat per diversos transportistes, cada un d'ells respondrà del dany que hagués causat; si la distinció és impossible, la indemnització serà repartida entre ells conforme a l'apartat c);
  • C/ si no pot provar-se quin dels transportistes hagués causat el dany, la indemnització serà repartida entre tots els transportistes que haguessin participat en el transport, a excepció d'aquells que provin que el dany no hagués estat causat per ells; la repartició s'efectuarà proporcionalment a la part del preu del transport que correspongui a cada un dels transportistes.

2. En el cas d'insolvència d'un d'aquests transportistes, la part que l'incumbeixi i no pagada pel mateix serà repartida entre tots els altres transportistes que haguessin participat en el transport, proporcionalment a la part del preu de transport que correspongui a cada un d'ells.

Article 51 – Procediment de recurs

1. La legitimitat del pagament efectuat pel transportista que exerceixi un recurs en virtut de l'article 50 no podrà ser contestada pel transportista contra qui s'exerceixi el recurs, quan la indemnització hagi estat fixada judicialment i que aquest últim transportista, degudament emplaçat, hagi estat posat en condicions d'intervenir en el procés. El jutge, a la vista de l'acció principal, fixa els terminis concedits per a la notificació del requeriment i per a la intervenció.

2. El transportista que exerceixi el seu recurs haurà de formular la seva demanda en una mateixa i sola instància contra tots els transportistes amb els quals no hagi transigit, sota pena de perdre el seu recurs contra aquells a què no hagués requerit.

3. El jutge haurà de resoldre en una mateixa i sola sentència tots els recursos que li haguessin estat sotmesos.

4. El transportista que desitgi fer valer el seu dret de recurs podrà accionar davant de les jurisdiccions de l'Estat en el territori del qual un dels transportistes que van participar en el transport la seva seu principal o la sucursal o l'agència que va concloure el contracte de transport.

5. Quan l'acció hagi de ser intentada contra diversos transportistes, el transportista que exerceixi el dret de recurs podrà triar, entre les jurisdiccions competents segons el §4, aquella davant la qual presentarà el seu recurs.

6. No podran presentar-se recursos en el cas relatiu a la demanda d'indemnització exercida pel drethavent del contracte de transport.

Article 52 – Convenis en matèria de recursos

Els transportistes podran convenir lliurement entre ells disposicions derogatòries dels articles 49 i 50.

© Renfe. Tots els drets reservats.
Informació legal | Accessibilitat Web